Sovint tenim una visió molt generalitzada de les empreses i empresaris que esdevé de patrons una mica arcaics i de discursos que ja no encaixen amb la realitat.

Catalunya és terra de petites empreses. I dins de les petites empreses trobem milers de micro empreses. Aquestes pimes i micro empreses ja exerceixen com a empreses responsables. Conec a molts emprenedors/es  propietaris  de petites empreses. Son gent senzilla, treballadora, lluitadora, que no s’han trobat res fet i que sovint tenen uns orígens molt i molt humils. La feina ben feta els ha permès créixer i comptar amb un nombre de treballadors important . Això a vegades els espanta i se’ls hi fa un nus a la gola quan analitzen i pateixen les conseqüències d’aquesta crisi . Se senten responsables del seu equip, de  la seva gent i del que pugui passar en el futur. No sempre es troben ben tractats ja que sovint se’ls posa en el mateix sac de les grans empreses que representen el capital. És el moment de dignificar la figura d’aquest emprenedor o emprenedora.  Molts son persones molt preocupades en la seva vida personal pel seu entorn, amb ganes de crear valor de forma sostenible i deixar així un món millor per viure. Aquestes persones es preocupen per a que els seus treballadors  treballin a gust i en les millors condicions possibles. Intenten que els seus treballadors i treballadores puguin conciliar la seva vida laboral amb la familiar perquè ells mateixos també volen conciliar la seva. Es preocupen del medi ambient, reciclen el material d’oficina, tenen papereres especials per a separar el paper i el plàstic i compleixen al peu de la lletra totes les seves obligacions en matèria de gestió de residus. Estan en contacte amb el teixit associatiu del seu territori i van a mil actes i reunions que han de combinar amb les altres mil reunions que també tenen de les associacions i “mogudes” a on  pertanyen a títol particular.

Tota aquesta feina la fan perquè creuen que és com ha de ser, perquè son ciutadans responsables.  El perfil ja el tenim clar però ara del que es tracta és de fer una política estratègica per a la creació de valor empresarial.

La petita empresa ha de donar un pas de gegant i convertir aquest comportament responsable en una cultura d’empresa. S’ha de dissenyar una estratègia de creació de valor i aconseguir avantatges competitius clars que diferenciïn a l’empresa dins del mercat.

No és una tasca fàcil però de veritat que és apassionant i molt enriquidora. S’ha de fer des de l’interior de l’empresa i implicant a totes les persones de dins i de l’entorn. És un procés de diàleg amb tots els grups d’interès relacionats amb l’empresa on la culminació serà l’establiment d’uns objectius de millora per a optimitzar la relació de l’empresa amb ells i l’establiment de compromisos.

No hem de pensar que establir polítiques de RSE a l’empresa forçosament ens representarà costos afegits. Podem començar per una cosa molt simple : Revisem la nostra cadena de proveïment i proposem-nos fer-ne una gestió responsable.  És tant important que la nostra empresa sigui responsable com que els nostres proveïdors també ho siguin. IKEA va trencar les relacions amb el seu principal proveïdor de fusta perquè no podia garantir al 100% l’origen responsable.

Us dono una idea: Reviseu els vostres proveïdors i segur que podeu substituir algun d’ells per un Centre Especial de Treball.  Visiteu la web de Bussines With Social Value on trobareu un llistat de productes i serveis oferts per diferents Centres Especials de Treball.

Ànims !!!!

Mònica Herrera